Fase: Observació
Competències treballades: Identitat professional docent, competència comunicativa, ètica docent
Model de reflexió utilitzat: John Dewey – Reflexió basada en el dubte i la investigació
Estat de dubte i perplexitat: un nou rol en un espai conegut
El 18 de novembre vaig començar el meu Pràcticum a l’Institut Narcís Oller de Valls. És el centre més gran de la comarca, amb uns 1.000 alumnes i 120 docents, i ofereix una àmplia varietat d’ensenyaments (ESO, Batxillerat i cicles formatius).
El dia va començar amb una sessió de benvinguda a càrrec de l’equip directiu. Ens van explicar l’estructura i el funcionament del centre, així com els diferents departaments i programes educatius. Un dels aspectes que més em va cridar l’atenció va ser la diversitat d’itineraris formatius, que inclouen Batxillerat científic, tecnològic, humanístic i social, a més d’un Batxillerat artístic en arts escèniques i plàstiques. Aquesta amplitud d’oferta m’ha fet reflexionar sobre com un mateix centre pot donar resposta a perfils d’alumnat molt diferents.
Després de la sessió, vaig tenir l’oportunitat de fer una visita guiada per l’institut amb la meva tutora, Natàlia Targa, que també havia estat professora meva durant el Batxillerat. Mentre passejàvem pels diferents espais (aules, laboratoris, biblioteca, sales de professors), m’anava explicant com s’organitzen les dinàmiques de treball i les relacions entre el professorat i l’alumnat.
En aquest moment vaig començar a sentir una barreja de comoditat i inseguretat. Comoditat perquè conec l’institut i el seu funcionament, però també inseguretat perquè ara em situo en un rol diferent. Ja no soc alumna, sinó futura docent, i això em genera una sèrie de dubtes:
- Com em percebran els professors que abans eren els meus docents?
- Com puc construir la meva pròpia identitat professional en aquest entorn conegut?
- Com hauré de gestionar la relació amb l’alumnat per establir un equilibri entre proximitat i autoritat?
Tal com apunta Dewey (1989), la reflexió neix d’un estat de dubte i perplexitat. Aquesta nova situació m’ha portat a qüestionar el meu paper i a iniciar un procés d’anàlisi sobre com es construeix la identitat docent.
Investigació i cerca de respostes: observació i interacció amb el centre
Després de la visita, vam tenir un esmorzar informatiu amb els tutors i la resta de companys en pràctiques. Va ser un moment molt interessant perquè vam poder compartir les nostres primeres impressions i parlar sobre les expectatives del Pràcticum. Aquesta interacció m’ha fet reflexionar sobre la importància de la comunicació docent, no només amb l’alumnat, sinó també entre companys i docents experimentats.
Durant el matí, vaig tenir la meva primera experiència dins d’una aula. Vaig assistir a una classe de català de 1r d’ESO amb la meva tutora, que em va explicar prèviament com planifica les sessions. L’objectiu de la classe era treballar la comprensió lectora mitjançant un conte breu. Els alumnes havien de llegir un fragment, identificar les idees principals i respondre preguntes de comprensió.
Durant la classe, vaig poder observar diversos aspectes clau:
- El rol del docent com a guia: La meva tutora va donar suport als alumnes amb preguntes dirigides per ajudar-los a connectar amb el text.
- La diversitat en la participació: Alguns alumnes van intervenir activament, mentre que d’altres es van mostrar més passius. Això em va portar a preguntar-me com es pot fomentar la participació equitativa dins l’aula.
- L’ús d’estratègies comunicatives: Vaig notar que el to de veu i el llenguatge corporal de la professora influïen molt en l’atenció de l’alumnat.
Aquesta observació em va fer reflexionar sobre com el docent adapta el seu discurs segons el grup i el context. Dewey sosté que l’ensenyament ha de ser un procés actiu i deliberatiu, on el docent analitza constantment com millorar la seva pràctica. Al final de la classe, vaig tenir l’oportunitat de parlar amb alguns alumnes. Això em va permetre veure que, tot i que alguns es mostraven tímids al principi, quan se’ls donava espai per expressar-se se sentien més còmodes per compartir les seves idees.
Responsabilitat, obertura de ment i entusiasme: aprenentatges i objectius futurs
Segons Dewey, el pensament reflexiu ha d’incloure tres actituds clau: obertura de ment, responsabilitat i entusiasme.
- Obertura de ment. Aquesta primera jornada m’ha demostrat que cada aula té una dinàmica diferent i que he d’estar disposada a aprendre de cada situació. En les pròximes setmanes, vull observar com diferents professors adapten el seu enfocament segons el grup d’alumnes.
- Responsabilitat. El paper del docent no es limita a transmetre coneixements, sinó que implica fomentar un entorn d’aprenentatge inclusiu i motivador. Vull reflexionar sobre quins valors vull transmetre a l’aula i com puc exercir el meu rol de manera efectiva.
- Entusiasme: Aquest primer dia m’ha reforçat la il·lusió per aquest Pràcticum. M’he adonat que ser docent és molt més que ensenyar continguts; és connectar amb l’alumnat i ajudar-los a desenvolupar el seu potencial.
Aquesta primera jornada ha estat una experiència enriquidora que m’ha permès iniciar un procés de reflexió constant, tal com planteja Dewey. Els meus dubtes inicials no han desaparegut, però ara tinc eines per investigar i aprendre d’aquesta experiència.
Bibliografia
- Cassany, D. (1999). Construir l’escriptura. Graó.
- Day, C. (2005). La pasión por enseñar. Narcea.
- Dewey, J. (1910). How We Think. D.C. Heath & Co.
- Dewey, J. (1989). Democracy and Education. The Free Press