Fase: Fase d’observació
Competències treballades: Identitat professional docent, didàctica de la literatura, estratègies motivacionals
Model de reflexió utilitzat: Philippe Perrenoud – L’habitus reflexiu i la reflexió permanent

Identificació del problema: una situació que convida a la reflexió

Durant aquests dies d’observació, m’he trobat amb un fenomen que m’ha fet qüestionar la meva futura pràctica docent: el desinterès que molts alumnes de Batxillerat científic mostren envers la literatura, especialment quan es tracta d’autors clàssics com Ramon Llull i Ausiàs March.

Aquesta situació m’ha generat una certa preocupació, ja que, com a futura docent, crec que la literatura és una part fonamental de la formació dels alumnes, independentment de la seva modalitat acadèmica. Com puc captar l’atenció d’aquests estudiants i fer-los veure la rellevància de la literatura en el seu aprenentatge?

D’acord amb Perrenoud (2004), la pràctica reflexiva no només es dona en moments de crisi o de fracàs, sinó també en les situacions del dia a dia que ens conviden a analitzar i ajustar la nostra manera d’ensenyar. Per tant, aquesta situació m’ha portat a iniciar un procés d’autoanàlisi sobre com puc plantejar la literatura de manera més atractiva i significativa per als alumnes.

Hipòtesis i primeres reflexions: Per què els alumnes no s’interessen per la literatura?

Analitzant la situació, crec que hi ha diverses raons que podrien explicar el desinterès dels estudiants:

• Percepció de la literatura com una matèria difícil o poc útil: Els alumnes de modalitats científiques sovint tenen la sensació que la literatura no és rellevant per al seu futur professional. Veuen Llull i March com a autors llunyans i no troben connexions entre els seus textos i la seva realitat.
• Dificultat del llenguatge i del context històric: Els autors medievals requereixen una introducció contextualitzada per ser entesos. Sense aquesta, els alumnes poden trobar els textos massa complexos o inaccessibles.
• Manca d’un enfocament motivador: L’ensenyament de la literatura sovint es basa en anàlisis textuals acadèmiques, sense buscar estratègies més dinàmiques que fomentin la implicació de l’alumnat.

Segons Perrenoud (2004), un docent reflexiu no només identifica les dificultats, sinó que també busca innovar i millorar la seva pràctica, provant diferents enfocaments per veure quin funciona millor. Això m’ha portat a dissenyar una estratègia d’ensenyament més atractiva per als alumnes de Batxillerat científic.

Planificació de la intervenció: una nova estratègia per despertar l’interès

Parlant amb la meva mentora, vaig decidir assumir el repte de dissenyar una classe magistral sobre Ramon Llull i Ausiàs March, amb l’objectiu de trencar aquesta barrera entre els alumnes i la literatura. Algunes estratègies que em plantejo són:

• Enfocament innovador: Per captar l’atenció dels estudiants, utilitzaré recursos audiovisuals i establiré paral·lelismes entre els seus textos i temes contemporanis.
• Comparació amb altres llenguatges i disciplines: Explicaré com el pensament de Llull pot connectar-se amb el llenguatge computacional i la lògica matemàtica, i com la poesia de March pot vincular-se amb les emocions i la psicologia.
• Participació activa de l’alumnat: Els alumnes hauran d’analitzar fragments de manera col·laborativa i relacionar-los amb situacions actuals, per veure la seva aplicabilitat més enllà de la literatura com a matèria acadèmica.

Aquest plantejament segueix un dels principis de Perrenoud: buscar estratègies innovadores per superar els obstacles en l’aprenentatge. No podem limitar-nos a transmetre coneixements de manera tradicional si veiem que els alumnes no els assimilen o no els valoren.

L’habitus reflexiu: la reflexió contínua i el seguiment dels resultats

La setmana vinent duré a terme aquesta classe amb dos grups diferents: Batxillerat científic i Batxillerat artístic. Això em permetrà observar com reben la mateixa sessió dos perfils d’alumnes amb interessos diferents. Seguint Perrenoud (2004), la reflexió sobre la meva pràctica docent no s’ha d’acabar amb la planificació de la classe, sinó que ha de continuar després de l’experiència. Per tant, un cop feta la intervenció, em plantejo les següents preguntes per avaluar-la:

✔ Ha millorat la percepció dels alumnes sobre Llull i March després de la sessió?
✔ Hi ha hagut més interacció i interès en comparació amb les sessions tradicionals?
✔ Han pogut fer connexions entre la literatura i altres àmbits del coneixement?
✔ Ha funcionat millor en algun dels dos grups? Per què?

Aquest procés d’autoregulació i anàlisi constant forma part de l’habitus reflexiu que Perrenoud defensa com a imprescindible en la professionalització docent. No es tracta només de fer la classe i esperar resultats, sinó de reinterpretar i adaptar la nostra pràctica segons el que observem en temps real i després de l’experiència.

Conclusions i aprenentatge personal

Aquesta situació m’ha ajudat a entendre que no podem donar per fet que els alumnes es motivaran per un contingut simplement perquè sigui part del currículum. Com a docent, he de buscar formes d’implicar l’alumnat i fer-los veure la rellevància i aplicabilitat de la literatura en el seu món.

La meva pròxima entrada de diari estarà dedicada a avaluar els resultats d’aquesta experiència i a plantejar possibles millores. Com diu Perrenoud (2004), el docent reflexiu mai deixa de qüestionar-se i evolucionar en la seva pràctica.

Bibliografia

• Perrenoud, P. (2004). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar. Graó.
• Cassany, D. (1999). Construir l’escriptura. Graó.
• Dewey, J. (1910). How We Think. D.C. Heath & Co.