Fase: Fase d’intervenció acompanyada
Competències treballades: Identitat professional docent, pràctica reflexiva mediada, competència comunicativa del professorat
Model de reflexió utilitzat: Donald Schön

Coneixement en l’acció: context de la intervenció

Avui he tingut l’oportunitat de dinamitzar una sessió de lectura literària amb un grup de 4t d’ESO, no és el grup habitual de la meva tutora, però ens ha semblat interessant fer un canvi perquè pugui veure alumnat diferent i les seves dinàmiques. L’objectiu era treballar la interpretació d’un fragment d’una novel·la breu que l’alumnat està llegint aquest trimestre.

Seguint el model habitual del seu professor de català, he iniciat la sessió contextualitzant l’obra i plantejant preguntes introductòries per estimular la curiositat dels alumnes. Després, hem llegit el text en veu alta i hem fet una discussió en grup.

Durant l’activitat, he observat una resposta desigual per part de l’alumnat: mentre que alguns participaven activament, d’altres es mostraven desmotivats o donaven respostes molt breus i poc reflexives. Aquesta situació m’ha generat dubtes sobre si el format de la sessió estava afavorint realment la implicació de tot el grup o si calia aplicar estratègies diferents.

Reflexió en i durant l’acció: decisions preses en temps real

A mesura que avançava la sessió, he detectat que les preguntes que havia plantejat no estaven generant gaire debat. M’he adonat que el silenci d’alguns alumnes no era per manca de comprensió, sinó perquè la dinàmica de la classe no els convidava a expressar-se lliurement.

Davant d’aquesta situació, he intentat aplicar una estratègia correctiva en temps real (tal com proposa Schön en la reflexió en l’acció). He introduït una pregunta més oberta i emocional: “Quina emoció us ha despertat aquest fragment?”. Aquesta petita variació ha fet que alguns alumnes més reservats comencessin a compartir impressions.

També he decidit modificar la distribució de la classe, fent que els alumnes comentessin el fragment en petits grups abans de compartir les seves idees en gran grup. Aquesta estratègia ha resultat efectiva, ja que els estudiants menys participatius han tingut un espai més còmode per parlar.

Reflexió sobre l’acció: anàlisi i propostes de millora

Un cop acabada la sessió, he analitzat amb més profunditat les dificultats que he trobat i com podria millorar la meva intervenció en el futur. Tal com assenyala Schön (1987), la reflexió sobre l’acció és essencial per transformar la pràctica docent i desenvolupar un enfocament més adaptatiu i eficaç.

Els elements que millor han funcionat han estat: la pregunta oberta sobre l’emoció que ha permès que més alumnes s’impliquessin en la discussió i la conversa en petits grups abans de la posada en comú ha afavorit la participació dels estudiants més tímids.

Tot i això, altres elements es podrien millorar. Primerament el format de lectura. La lectura en veu alta ha estat monòtona. Potser una lectura dramatitzada o amb àudio-llibre podria haver fet l’activitat més dinàmica. Després, la connexió amb la realitat de l’alumnat, hauria estat útil començar la sessió amb una activitat prèvia que connectés el tema del text amb experiències personals dels alumnes. Segons Cassany (2006), la motivació en la lectura millora quan els textos es vinculen amb la realitat dels estudiants.

I per últim, la diversificació de les respostes, moltes de les meves preguntes eren analítiques i dirigides. Seguint l’enfocament de Chambers (2013), en pròximes sessions podria afegir més preguntes subjectives i d’interpretació lliure per estimular la creativitat dels alumnes.

Propostes per a futures intervencions

Aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre la importància d’adaptar-se en temps real a les respostes de l’alumnat i d’integrar estratègies que fomentin una participació més activa.

De cara a pròximes sessions, m’agradaria: introduir activitats prèvies a la lectura, per exemple, presentar una imatge, una cita o un vídeo relacionat amb el tema de l’obra per captar l’atenció de l’alumnat. També, experimentar amb formats de lectura alternatius, com la lectura dramatitzada o lectura en parelles per evitar la monotonia de la lectura en veu alta. El format audiollibre torna a ser molt popular entre els joves, és un fet que es podria tenir en compte. Per últim, m’agradaria plantejar preguntes més diverses, amb una
combinació de preguntes analítiques i subjectives per fomentar tant l’anàlisi com la interpretació lliure.

Tal com apunta Schön, el procés de construcció professional implica aprendre a reflexionar tant durant l’acció com després d’aquesta, i aquesta experiència m’ha ajudat a entendre com puc evolucionar com a docent a l’hora d’improvisar.

Bibliografia

• Cassany, D. (2006). Tras las líneas: Sobre la lectura contemporánea. Anagrama.
• Chambers, A. (2013). Dime: La lectura como conversación. Fondo de Cultura Económica.
• Colomer, T. (1998). La formació del lector literari. Empúries.
• Mendoza Fillola, A. (2010). Didáctica de la lengua y la literatura para una sociedad plurilingüe i multicultural. Graó.
• Schön, D. A. (1987). Educating the reflective practitioner. Jossey-Bass.