Fase: Fase d’intervenció acompanyada
Competències treballades: Pràctica reflexiva mediada, col·laboració docent, millora de la pràctica educativa
Model de reflexió utilitzat: Philippe Perrenoud

Coneixement en l’acció: context de la situació

Aquesta setmana he assistit a les reunions d’avaluació del segon trimestre, un espai essencial per fer balanç del progrés acadèmic i personal de l’alumnat. Aquestes trobades són, en teoria, una oportunitat per a la reflexió col·lectiva, la presa de decisions pedagògiques i la millora de la pràctica docent. No obstant això, la realitat dista sovint d’aquest ideal.

Durant les reunions, he observat dues dinàmiques preocupants: per una banda, la tendència a reduir l’avaluació a una qüestió purament numèrica, sense considerar els processos d’aprenentatge de cada estudiant; per l’altra, una certa inèrcia en les intervencions, que en molts casos es limiten a constatar dificultats sense plantejar estratègies concretes de millora. Aquesta situació m’ha portat a qüestionar fins a quin punt les reunions d’avaluació són realment espais de reflexió pedagògica o, per contra, simples tràmits burocràtics.

Reflexió en i durant l’acció: decisions preses en temps real

Enmig d’aquestes reunions, m’he trobat reflexionant sobre la meva pròpia pràctica docent i el paper que hauria de tenir l’avaluació en el procés educatiu. Perrenoud (2004) defensa que la reflexió ha de ser un hàbit permanent, inscrit dins d’una relació analítica amb l’acció. Però, com podem transformar aquestes reunions en veritables espais de reflexió pedagògica?

Davant d’aquest repte, crec que l’equip docent s’hauria de plantejar algunes preguntes que anessin més enllà de la simple assignació de notes:

• Quines estratègies hem aplicat fins ara per ajudar aquest alumne?
• Què podem canviar en la nostra metodologia per afavorir el seu progrés?
• Com podem coordinar-nos millor com a equip docent per oferir-li un suport més efectiu?

Reflexió sobre l’acció: anàlisi i propostes de millora

A partir d’aquesta experiència, m’adono que la pràctica reflexiva en el context docent no és un procés espontani, sinó que ha de ser construït i fomentat de manera intencionada. Perrenoud assenyala que el docent reflexiu és aquell que no només qüestiona la seva pròpia pràctica, sinó que també cerca maneres de millorar-la de manera col·laborativa.

Per aquest motiu, considero que caldria repensar el format de les reunions d’avaluació per convertir-les en espais reals de reflexió i acció pedagògica. Algunes propostes per avançar en aquesta direcció podrien ser:

1. Integrar una fase de reflexió pedagògica dins de les reunions, amb preguntes específiques sobre els processos d’aprenentatge.
2. Fomentar la cultura del feedback entre docents, compartint estratègies d’èxit i problemàtiques comunes per trobar solucions conjuntes.
3. Donar més protagonisme a l’alumnat en el procés d’avaluació, incorporant el seu punt de vista mitjançant enquestes o autoavaluacions prèvies a la reunió.

Tal com defensa Perrenoud, la professionalització docent requereix un compromís amb la reflexió contínua. Si volem que les reunions d’avaluació siguin més que un simple tràmit, cal que desenvolupem un hàbitus reflexiu que ens permeti transformar la nostra pràctica educativa de manera conscient i sistemàtica.

Bibliografia

Perrenoud, P. (2004). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar. Graó.