Fase: Fase d’intervenció acompanyada
Competències treballades: Ètica com a activitat reflexiva, competència digital docent, pràctica reflexiva mediada
Model de reflexió utilitzat: John Dewey

Coneixement en l’acció: context de la situació

Cada any, en el marc del concurs literari de Sant Jordi, l’alumnat de l’institut participa en una activitat de creació escrita basada en una imatge proposada pel professorat. Aquest concurs pretén fomentar la creativitat i el pensament crític, adaptant les temàtiques a cada nivell educatiu.

Enguany, els estudiants de 1r i 2n d’ESO han hagut d’escriure una història inspirant-se en la icònica fotografia del petó entre un soldat i una infermera. Els de 3r i 4t han treballat a partir d’un conegut retrat d’una jove índia, i els de Batxillerat han desenvolupat els seus relats al voltant de la fotografia Aixafem el feixisme de Pere Català i Pic, una imatge amb un fort simbolisme històric i social.

No obstant això, en el cas del grup de 1r de Batxillerat, s’ha detectat una preocupant tendència: una part significativa de l’alumnat ha recorregut a la intel·ligència artificial per redactar els seus textos, fet que ha generat un debat entre el professorat sobre com abordar aquesta realitat emergent.

Reflexió en i durant l’acció: decisions preses en temps real

Quan els docents van començar a revisar les redaccions, van detectar un patró inusual: molts textos presentaven estructures gairebé idèntiques, amb un estil impersonal i mecànic. Aquesta situació va generar sospites sobre l’ús d’eines d’IA en la seva elaboració.

Per confirmar-ho, es van utilitzar detectors d’intel·ligència artificial i es van comparar les redaccions amb produccions anteriors dels estudiants. Malgrat això, els resultats d’aquestes eines no són sempre fiables al 100%. Per tant, es va decidir complementar la revisió amb una estratègia addicional: demanar a alguns alumnes que expliquessin el procés creatiu de la seva història. En molts casos, els estudiants tenien dificultats per justificar les seves eleccions narratives o recordar detalls concrets del desenvolupament del text.

Aquesta situació m’ha portat a reflexionar sobre la necessitat de repensar les estratègies d’avaluació i producció escrita. Tal com assenyala Dewey (1989), el pensament reflexiu neix d’un estat de dubte i perplexitat i impulsa un procés d’investigació per trobar respostes. La irrupció de la intel·ligència artificial en l’àmbit educatiu genera aquesta incertesa, i la nostra resposta com a docents no hauria de ser només punitiva, sinó també pedagògica.

Reflexió sobre l’acció: anàlisi i propostes de millora

Després d’analitzar la situació amb altres docents, he identificat diversos aspectes clau:

• Dificultat per verificar l’autoria: Tot i que els professors disposen de recursos per detectar l’ús d’IA, no poden assegurar-ho amb total certesa.
• Necessitat de repensar l’avaluació: Si volem fomentar un pensament reflexiu i autèntic, cal dissenyar activitats que garanteixin la implicació directa de l’alumnat en la creació del text.
• Ètica i tecnologia: És fonamental ensenyar als estudiants a fer un ús responsable de la IA en l’àmbit acadèmic.

Per abordar aquest repte, es podrien dur a terme algunes accions concretes:

1. Producció escrita a l’aula: Implementar sessions de redacció supervisades per assegurar que els textos són originals i elaborats per l’alumnat.
2. Ús pedagògic de la IA: Integrar l’IA com una eina de suport per millorar la redacció (per exemple, en la revisió d’estructures o vocabulari), però no com un substitut de la creativitat.
3. Avaluació processual: Introduir activitats prèvies com pluja d’idees i esborranys per assegurar un procés de creació genuí.

Tal com sosté Dewey, la reflexió educativa ha de ser un procés continu basat en la indagació i l’experimentació. En aquest context de transició digital, és crucial trobar l’equilibri entre l’ús de la tecnologia i el desenvolupament de les competències cognitives i creatives de l’alumnat.

Bibliografia

Dewey, J. (1910). How We Think. D.C. Heath & Co.
Dewey, J. (1989). Democracy and Education. Free Press.
Siemens, G. (2005). Connectivism: A Learning Theory for the Digital Age.