Fase: Fase d’intervenció autònoma
Competències treballades: Competència comunicativa, competència digital, pràctica reflexiva mediada, igualtat de gènere
Model de reflexió utilitzat: Philippe Perrenoud i l’hàbitus reflexiu

Coneixement en l’acció: context de la sessió

He dut a terme la primera sessió de la meva intervenció autònoma amb el grup de 1r d’ESO D, un grup molt tranquil i participatiu. Aquesta sessió ha estat l’inici del projecte ‘Fem una notícia’, una situació d’aprenentatge que té com a objectiu que l’alumnat aprengui a redactar textos periodístics aplicant les regles bàsiques del gènere informatiu.

La sessió ha tingut una durada d’una hora i s’ha desenvolupat segons la planificació prevista. He pogut avançar fins a la diapositiva número 10 del material ‘Els gèneres periodístics’, tal i com havia planificat, explicant els diferents tipus de mitjans de comunicació i els elements fonamentals d’una notícia. A més, hem parlat de les funcions principals dels mitjans de comunicació (informar, formar i entretenir) i del creixement dels mitjans digitals en l’actualitat. També hem reflexionat sobre l’impacte de la ràpida expansió d’Internet en els mitjans tradicionals, i com això ha afectat la manera com consumim informació avui dia. A més, hem començat a introduir la idea que dins del periodisme hi ha diferents gèneres textuals, com els informatius, d’opinió i interpretatius, encara que aprofundirem més en aquest aspecte en les pròximes sessions.

També he aprofitat per fer una primera reflexió sobre la igualtat de gènere en els mitjans de comunicació. Hem parlat sobre com sovint la representació de dones i homes en les notícies no és equitativa i de com això pot influir en la percepció de la realitat. Aquesta reflexió inicial ha permès obrir el debat sobre la necessitat d’un periodisme que sigui inclusiu i representatiu de la diversitat de la societat.

Reflexió en i durant l’acció: adaptacions en temps real

Seguint la planificació, he iniciat la sessió amb una introducció sobre la importància del periodisme i la funció de les notícies en la societat. Després, hem analitzat diversos exemples de notícies per identificar-ne l’estructura i les característiques principals (títol, entradeta, cos i imatge). També hem parlat sobre els elements fonamentals de la comunicació periodística, com l’emissor, el canal, el receptor, el missatge, el codi i el context.

Durant l’activitat, he detectat que una part de l’alumnat tenia dificultats per identificar les parts clau d’una notícia. Davant d’aquesta situació, he decidit modificar la dinàmica i treballar primer amb un exercici col·laboratiu que tenien al seu llibre de text: en grups reduïts, els alumnes havien de reconstruir una notícia desordenada i justificar l’ordre que havien escollit. Aquest canvi ha permès que els estudiants interioritzessin millor l’estructura de la notícia abans de començar a redactar.

També m’he trobat amb alguns alumnes que es mostraven reticents a participar. Per fomentar la seva implicació, he introduït una dinàmica més visual: hem projectat titulars impactants i hem debatut quin d’ells generava més interès, fent que l’alumnat pogués donar la seva opinió de manera més espontània. Aquesta estratègia ha funcionat especialment bé amb aquells que inicialment estaven més desconnectats de l’activitat.

A més, hem parlat de com la informació es pot transmetre a través de diferents canals i com cada mitjà té les seves característiques pròpies. Hem comparat diaris en paper, revistes, ràdio, televisió i mitjans digitals, destacant els seus avantatges i inconvenients. Això ha permès que l’alumnat reflexionés sobre quin mitjà consumeixen més i per què.

Per finalitzar, hem fet un exercici assenyalant les parts d’una notícia que hi havia al diari aquell mateix dia. Cada alumne ha fet l’activitat al seu dietari, enganxant la notícia i assenyalant les parts amb bolígraf.

Reflexió sobre l’acció: anàlisi i possibles millores

Segons Perrenoud (2004), la pràctica reflexiva ha de ser constant i convertir-se en un hàbitus que permeti al docent ajustar-se a les necessitats reals de l’aula. Aquesta sessió ha posat en evidència la importància de la flexibilitat en la intervenció docent i la necessitat d’adaptar-se en temps real a les respostes de l’alumnat.

Aspectes positius de la sessió:

• L’activitat de reconstrucció d’una notícia ha facilitat la comprensió de l’estructura textual.
• El debat sobre titulars ha fomentat la participació d’alumnes menys motivats.
• La combinació d’exemples reals amb exercicis pràctics ha ajudat a connectar la teoria amb la pràctica.
• El ritme de la sessió ha estat adequat, i s’ha pogut arribar fins a la diapositiva 10 sense problemes.
• La comparació entre mitjans tradicionals i digitals ha generat un debat interessant sobre l’accés i la credibilitat de la informació.
• La introducció dels diferents gèneres periodístics ha estat una primera aproximació per ajudar l’alumnat a entendre que no totes les notícies segueixen el mateix estil ni tenen la mateixa intenció comunicativa.
• La reflexió sobre la igualtat de gènere en els mitjans ha ajudat a generar un debat enriquidor sobre la representació de les dones i els estereotips de gènere en el periodisme.

Propostes per a les pròximes sessions

A partir de l’experiència d’aquesta primera sessió, plantejo les següents millores:

1. Introduir més suports visuals i esquemes per facilitar la comprensió de la tasca.
2. Fer una dinàmica pràctica amb diferents diaris i revistes perquè els alumnes puguin analitzar-los en grup i compartir les seves observacions.
3. Donar més espai a la reflexió sobre com consumim informació i quins mitjans utilitzem diàriament.
4. Desenvolupar més a fons la classificació dels gèneres periodístics i fer exercicis pràctics per diferenciar-los.

Aquesta primera sessió m’ha ajudat a prendre consciència de la importància de l’adaptació constant a les necessitats de l’alumnat i de la importància de fomentar la participació activa de tot el grup. Tal com diu Perrenoud, la reflexió contínua és la clau per a la millora docent.

Adjunto la presentació feta amb Canva que estic seguint per explicar la teoria, ha estat consensuada amb la meva mentora.

https://www.canva.com/design/DAGbyM5PGU4/vA6xZUKwJxs6Rdc-3zoX1Q/edit?utm_content=DAGbyM5PGU4&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Seguidament, toca fer la mateixa sessió amb l’altre grup de 1r ESO, us aniré informant!

Bibliografia

Perrenoud, P. (2004). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar. Graó.