Fase: Fase d’intervenció autònoma
Competències treballades: Gestió de l’aula, competència comunicativa, pràctica reflexiva mediada
Model de reflexió utilitzat: David Kolb i el cicle d’aprenentatge experiencial
1. Experiència concreta: Què ha passat?
He realitzat la meva segona sessió d’intervenció autònoma amb el grup de 1r d’ESO A, un grup molt mogut i amb molta energia. L’objectiu de la sessió ha estat el mateix que en l’altra classe: introduir els elements bàsics de la notícia i treballar amb el material ‘Els gèneres periodístics’ fins a la diapositiva 10.
A diferència de l’altre grup, en aquesta sessió l’alumnat ha mostrat un gran interès per participar en els debats. Tot i que aquesta actitud és positiva, ha generat moments de descontrol, ja que molts alumnes volien parlar al mateix temps sense respectar els torns de paraula. Això ha dificultat la fluïdesa de la sessió i m’ha obligat a intervenir constantment per regular la conversa.
2. Observació reflexiva: Què he observat?
Durant la sessió, he notat diversos aspectes destacables:
- L’alumnat d’aquest curs té un nivell d’energia molt alt, cosa que pot ser un avantatge en activitats dinàmiques, però també un repte per a la gestió de l’aula.
- La participació ha estat molt elevada, però en molts casos desordenada. Tot i donar torns de paraula, alguns alumnes s’avançaven o parlaven per sobre dels altres.
- He hagut d’interrompre diverses vegades per demanar silenci i recordar les normes de respecte en el diàleg.
- Malgrat el caos, el grup ha assimilat els continguts i ha demostrat interès pel tema.
3. Conceptualització abstracta: Què he après?
Segons Kolb (1984), l’aprenentatge es construeix a partir de l’experiència, la reflexió i l’experimentació. En aquest sentit, aquesta sessió m’ha ajudat a entendre la importància d’adaptar les estratègies de gestió de l’aula segons les característiques del grup. L’experiència m’ha fet reflexionar sobre:
- La necessitat d’establir normes de comunicació clares abans d’iniciar el debat.
- La importància d’usar estratègies de moderació, com l’ús de cartes de torn de paraula o la creació de petits grups de discussió abans de posar les idees en comú.
- L’equilibri entre fomentar la participació i mantenir l’ordre per garantir que tothom pugui expressar-se sense interrupcions.
4. Experimentació activa: Com ho aplicaré en el futur?
De cara a futures sessions amb grups similars, vull posar en pràctica algunes millores:
- Establir normes de comunicació des del principi: Fer una breu explicació sobre la importància del respecte als torns de paraula i aplicar sancions positives per als qui segueixin les normes.
- Usar eines visuals per organitzar els torns: Per exemple, una pilota o un objecte que passi d’un alumne a un altre per indicar qui té el torn de paraula.
- Introduir la tècnica del “Think-Pair-Share”: Fomentar que primer pensin les seves respostes individualment, després les comparteixin amb un company i finalment exposin les conclusions en veu alta.
Conclusió
Aquesta experiència ha estat molt enriquidora per a la meva formació docent, ja que m’ha permès veure com la mateixa activitat pot tenir resultats diferents segons el grup amb què es treballa. Tal com assenyalen Ornellas i Garcia (2021), la pràctica reflexiva és un repte constant per als docents, però és també una eina essencial per a la millora professional. Aplicar estratègies adequades de gestió de l’aula és fonamental per aprofitar l’energia i l’entusiasme dels alumnes sense que es converteixi en una barrera per a l’aprenentatge.
Bibliografia
- Kolb, D. A. (1984). Experiential learning: Experience as the source of learning and development. Prentice Hall.
- Ornellas, A., & Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.