Fase: Fase d’intervenció autònoma
Competències treballades: Gestió de l’aula, competència comunicativa, avaluació formativa
Model de reflexió utilitzat: Graham Gibbs i el cicle de reflexió (1988)

1. Descripció: Què ha passat?

Avui he dut a terme la tercera sessió d’intervenció autònoma amb el grup de 1r d’ESO A. Hem treballat les diapositives 11 i 12 del material ‘Els gèneres periodístics’ i hem fet un exercici del llibre on l’alumnat havia de crear un titular i una entradeta a partir d’un tema donat.

Després d’haver observat a la sessió anterior que la gestió dels torns de paraula no funcionava del tot bé, avui he aplicat una nova estratègia per ordenar la participació. He establert un sistema de torns mitjançant l’ús d’un objecte físic que els alumnes havien de tenir a la mà per poder parlar. Això ha ajudat a reduir les interrupcions i ha permès una millor organització del debat. A més, he remarcat des del principi la importància d’escoltar activament els companys abans de respondre.

L’activitat ha funcionat millor en termes d’ordre i respecte als torns, i l’alumnat ha seguit mostrant molt d’interès i motivació per participar. Durant la correcció, he llegit les seves propostes i els he donat feedback immediat sobre com millorar-les. Al final de la sessió, els alumnes que havien fet una millor redacció han llegit els seus titulars i entradetes en veu alta.

2. Sentiments: Com m’he sentit?

M’he sentit més tranquil·la que en la sessió anterior perquè la nova estratègia per regular els torns ha funcionat força bé. L’alumnat ha estat més respectuós amb els temps de paraula i això ha permès un debat més ordenat. Tot i això, encara hi ha hagut moments en què alguns alumnes intentaven parlar sense esperar el seu torn, fet que m’ha obligat a recordar constantment la norma.

També he notat que el feedback immediat era molt útil per a l’alumnat, però seguia havent-hi alguns casos en què, en assenyalar errors, alguns alumnes es desmotivaven. Això em fa pensar que cal seguir ajustant la manera en què ofereixo les correccions perquè siguin constructives i no afectin la seva confiança.

3. Avaluació: Què ha anat bé i què es pot millorar?

• Aspectes positius:
  • La nova estratègia de torns ha ajudat a gestionar millor la participació.
  • L’alumnat ha mantingut un alt nivell de motivació i interès.
  • El feedback immediat ha estat efectiu per ajudar-los a millorar les seves produccions escrites.
  • La lectura en veu alta dels millors textos ha reforçat la implicació dels alumnes.
• Aspectes a millorar:
  • Encara hi ha alguns alumnes que es precipiten a parlar sense respectar del tot els torns.
  • La manera de donar feedback s’ha d’ajustar millor per equilibrar correccions i reforços positius.
  • Tot i la millora en la gestió del temps, alguns alumnes no han pogut compartir les seves propostes.

4. Anàlisi: Per què ha passat això?

La introducció del sistema de torns ha millorat la gestió de la participació, però cal seguir reforçant-lo perquè es converteixi en una rutina natural dins l’aula. L’alumnat de 1r ESO A té una dinàmica molt participativa i expressiva, cosa que és positiva, però que requereix un control constant per evitar que la classe es torni caòtica.

També he vist que, tot i que el feedback immediat és una eina molt útil, cal oferir-lo d’una manera que mantingui la confiança de l’alumnat. Potser introduir una revisió prèvia en parelles o fer servir rúbriques senzilles podria ajudar-los a tenir més clar què es valora en els seus textos abans de rebre correccions.

5. Conclusió: Què he après?

Aquesta sessió m’ha confirmat que introduir una estructura clara per gestionar la participació és essencial en grups amb molta energia. També he après que la manera en què es dona el feedback pot influir molt en la motivació de l’alumnat i que cal ajustar-lo per fer-lo més equilibrat.

6. Pla d’acció: Què faré diferent la pròxima vegada?

1. Seguir aplicant l’estratègia de torns, reforçant la seva aplicació i premiant els alumnes que respectin el sistema de participació.
2. Introduir la revisió prèvia per parelles, perquè els alumnes puguin detectar errors abans de rebre el feedback del professor.
3. Ajustar la manera de donar correccions, assegurant-me de destacar sempre un punt positiu abans d’assenyalar aspectes a millorar.
4. Gestionar millor el temps de lectura en veu alta perquè més alumnes puguin compartir les seves propostes.

Conclusió

L’estratègia de torns ha estat una millora clara respecte a la sessió anterior, però encara cal seguir treballant la seva aplicació per assegurar que tots els alumnes la respectin. Segons Gibbs (1988), la reflexió estructurada en cicle permet extreure aprenentatges concrets i aplicar millores en futures sessions. Ajustant el feedback i la gestió del temps, puc aconseguir una classe més equilibrada i participativa.

Bibliografia

• Gibbs, G. (1988). Learning by doing: A guide to teaching and learning methods. Oxford Centre for Staff and Learning Development.
• Ornellas, A., & Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.