Fase: Fase d’intervenció autònoma
Competències treballades: Gestió de l’aula, competència comunicativa, avaluació formativa, creativitat
Model de reflexió utilitzat: Donald Schön (reflexió en l’acció i sobre l’acció)

1. Descripció: Què ha passat?

Durant la tercera i quarta sessió de la intervenció autònoma, he treballat amb els grups de 1r d’ESO D i 1r d’ESO A. L’activitat proposada consistia en la redacció d’una notícia seguint els elements i criteris apresos en sessions prèvies.

A 1r ESO D, la tasca era elaborar una notícia real sobre qualsevol àmbit. Els alumnes es van organitzar en grups de manera molt fluida, gràcies a la seva bona cohesió de classe. No obstant això, vaig detectar un problema recurrent: molts d’ells es basaven excessivament en fonts d’Internet i utilitzaven la tècnica del “copiar i enganxar”, sense treballar prou la seva pròpia redacció.

Per evitar aquest problema amb el grup de 1r ESO A, vaig modificar la proposta: la notícia havia de ser inventada i havia de tenir relació amb la nostra ciutat, Valls. D’aquesta manera, em garantia que el contingut fos 100% original i elaborat pels alumnes. Els resultats ens van sorprendre molt, tant a mi com a la meva tutora de pràctiques, ja que l’alumnat es va prendre la tasca amb molta serietat i va demostrar una gran creativitat.

Durant l’activitat, els alumnes rebien feedback immediat per ajudar-los a millorar les seves produccions, i alhora repassàvem la teoria treballada anteriorment.

2. Sentiments: Com m’he sentit?

Em vaig sentir satisfeta amb el canvi d’estratègia, ja que va generar un major compromís per part de l’alumnat. A 1r ESO D, la seva predisposició a treballar va ser bona, però el fet de recórrer massa a Internet em va fer pensar que potser no havíem aprofundit prou en la importància de la mateixa redacció.

En canvi, a 1r ESO A, vaig veure que l’activitat generava més entusiasme i que els alumnes gaudien del procés de creació, cosa que em va fer sentir més confiada en la meva capacitat d’adaptació a les necessitats del grup.

També vaig notar que els comentaris immediats els ajudaven molt, però alguns alumnes necessitaven més seguretat en les seves habilitats d’escriptura.

3. Avaluació: Què ha anat bé i què es pot millorar?

Aspectes positius:

• La modificació de la tasca per al grup de 1r ESO A va fomentar la creativitat i la implicació.
• La participació dels alumnes va ser alta i van mostrar més autonomia.
• El feedback immediat els ajudava a millorar les seves notícies a temps real.
• La connexió amb l’entorn proper (Valls) va fer que les notícies fossin més significatives.

Aspectes a millorar:

• A 1r ESO D, cal treballar estratègies per fomentar una producció pròpia sense dependre tant d’Internet.

4. Anàlisi: Per què ha passat això?

L’elecció d’un tema lliure a 1r ESO D va portar a un excés de referències externes. En canvi, quan es va restringir el camp temàtic a 1r ESO A, els alumnes es van veure forçats a utilitzar la seva creativitat. Això em fa pensar que l’orientació de la tasca pot influir molt en el nivell d’implicació i originalitat.

També vaig veure que el feedback immediat és una eina molt poderosa, però ha de ser donat amb equilibri per evitar que es percebi com una crítica massa directa.

He confirmat que adaptar la tasca a les característiques del grup pot fer una diferència enorme en els resultats. Fomentar la creativitat amb restriccions temàtiques pot ser una estratègia efectiva per evitar la dependència d’Internet i potenciar l’originalitat.

També he après que el feedback ha de ser equilibrat: ha de donar pistes clares de millora, però sense desmotivar.

• A 1r ESO D, plantejar una activitat prèvia de reflexió sobre l’ús d’Internet i el plagi per conscienciar els alumnes sobre la importància de la redacció pròpia.
• Abans d’acabar la meva intervenció, m’agradaria fer alguna activitat a 1r ESO D per fomentar més la creativitat. Per exemple, que facin una notícia inventada.
• Seguir aplicant la tècnica de restringir l’àmbit temàtic per fomentar la creativitat.

Aquesta experiència em reafirma en la importància de la reflexió en l’acció i sobre l’acció (Schön, 1983) per ajustar la pràctica docent a les necessitats reals dels alumnes. Amb petites modificacions, es poden obtenir resultats molt més enriquidors i motivadors.

Bibliografia
Schön, D. A. (1983). The reflective practitioner: How professionals think in action. Basic Books.
Ornellas, A., & Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.