Entrada 18: Reflexió sobre l’assoliment dels resultats d’aprenentatge

Fase: Tancament del diari
Competències treballades: Avaluació reflexiva, millora contínua, aprenentatge per experiència
Model de reflexió utilitzat: John Dewey (experiència, reflexió i acció)

1. Experiència: Com valoro els resultats d’aprenentatge?

Ara que he finalitzat aquesta fase del pràcticum, puc analitzar com ha estat el procés d’ensenyament-aprenentatge i quin ha estat el nivell d’assoliment dels objectius marcats. Durant aquestes setmanes, he treballat amb dos grups de 1r d’ESO amb enfocaments metodològics diferents, i això m’ha permès identificar punts forts i aspectes de millora.

En general, considero que els alumnes han assolit els objectius d’aprenentatge de manera satisfactòria. L’ús d’eines digitals, com Canva i la Intel·ligència Artificial (IA) per generar imatges, ha estat un factor clau per mantenir-los motivats i implicats en les activitats. També he notat que la seva capacitat d’expressió oral i estructuració del discurs ha millorat, especialment en el grup de 1r ESO A.

Un altre aspecte destacable ha estat la rúbrica d’avaluació, que ha servit com a guia per estructurar millor les notícies i les presentacions orals. Els alumnes han pogut valorar-se a si mateixos i als seus companys de manera crítica, identificant aspectes a millorar i reconeixent els punts forts del seu treball.

2. Reflexió: Què significa això i per què ha passat?

El fet que els alumnes hagin millorat en expressió oral i creativitat indica que un enfocament actiu i pràctic fomenta un aprenentatge més significatiu. Quan es permet als alumnes participar en processos creatius i reflexius, la seva implicació i motivació augmenten.

D’altra banda, el fet que alguns alumnes hagin tingut dificultats amb la projecció de veu i la fluïdesa m’indica que cal reforçar més aquests aspectes abans de les presentacions. Una possible causa és que no tots els alumnes tenen la mateixa confiança en parlar en públic i, per tant, seria útil introduir més activitats prèvies de preparació oral.

Pel que fa a la rúbrica, el seu ús ha estat clau per ajudar els alumnes a comprendre millor els criteris d’una bona notícia i d’una bona exposició oral. No obstant això, m’he adonat que caldria revisar-ne alguns aspectes per fer-la encara més clara i útil.

3. Acció: Què faré diferent en el futur?

De cara a futures experiències docents, plantejo algunes accions per millorar:

  • Treballar més la projecció de la veu i la fluïdesa en l’expressió oral amb exercicis específics abans de les presentacions.
  • Revisar la rúbrica d’avaluació, assegurant-me que sigui clara i que cada criteri estigui ben definit per facilitar-ne l’ús.
  • Continuar potenciant l’ús d’eines digitals, però afegint una reflexió sobre la seva aplicació en un context periodístic real.
  • Fomentar més la reflexió dels alumnes sobre el seu propi aprenentatge, per exemple, mitjançant diaris reflexius curts després de cada activitat.
Conclusió

Aquest procés m’ha permès comprovar que la combinació d’eines innovadores, creativitat i reflexió pot tenir un impacte molt positiu en l’aprenentatge dels alumnes. La rúbrica d’avaluació s’ha mostrat com una eina essencial per guiar-los en aquest procés, i en el futur continuaré perfeccionant-ne l’ús.

També, a l’hora d’avaluar-los he fet servir una rúbrica que ha estat molt útil perquè l’alumnat entengui les notes que ha tret i en siguin conscients, la deixo a continuació:

Bibliografia
Dewey, J. (1933). How We Think: A Restatement of the Relation of Reflective Thinking to the Educative Process. D.C. Heath.
Ornellas, A., & Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.

Leave a Comment