Fase: Fase d’observació
Competències treballades: Competència comunicativa, identitat professional docent, immersió lingüística i ensenyament de la comprensió lectora.
Model de reflexió utilitzat: Donald Schön – Coneixement en l’acció, reflexió en l’acció i reflexió sobre l’acció

Coneixement en l’acció: context i observació de la situació

En la meva observació d’una classe de 1r d’ESO (una diferent de la de la meva tutora), vaig notar un fenomen que em va sorprendre: tot i que el català és la llengua vehicular del centre, els alumnes es comunicaven majoritàriament en castellà entre ells. Aquesta situació no es donava només en moments informals, sinó també quan havien de treballar en grups dins l’aula.

A més, vaig observar que els materials de lectura proporcionats pel docent eren excessivament guiats i simplificats. Els exercicis tenien respostes molt dirigides, fet que feia que l’alumnat no hagués de fer gaire esforç d’interpretació o reflexió. Això em va fer qüestionar fins a quin punt aquesta manera de treballar realment afavoreix una millora en la comprensió lectora i el desenvolupament del pensament crític.

Un altre aspecte interessant és que aquesta tendència no era tan evident en l’alumnat de Batxillerat, on la majoria utilitza el català de manera més natural i fluida. Això em va portar a preguntar-me: quin és el factor que fa que els alumnes més grans parlin més en català? És una qüestió de maduresa, d’hàbit o d’un reforç diferent per part del professorat?

Reflexió en l’acció: primeres interpretacions i qüestionaments

Mentre observava la classe, vaig tenir un moment de reflexió en l’acció, tal com descriu Schön (1987). Aquest tipus de reflexió es produeix mentre es viu la situació, permetent-nos prendre consciència del que està passant i començar a pensar en possibles explicacions i estratègies de millora.

La primera pregunta que em vaig fer va ser: per què els alumnes no utilitzen el català espontàniament? Algunes possibles explicacions que vaig considerar en aquell moment són:

1. Influència de l’entorn social i familiar: Si a casa i fora de l’escola parlen majoritàriament en castellà, és probable que no percebin la necessitat de canviar de llengua quan parlen entre ells.
2. Manca de reforç i expectatives lingüístiques: Potser els docents no fan èmfasi en la necessitat d’usar el català en les interaccions entre alumnes o no corregeixen quan es comuniquen en castellà.
3. Absència d’un model lingüístic clar en l’aula: Si la llengua vehicular de la classe és només una formalitat i no es treballa de manera activa, els alumnes no la interioritzen com a llengua de referència.

Un altre dubte que em va sorgir en temps real va ser: quin impacte té aquest ús del castellà en la seva comprensió lectora en català? Vaig notar que, en general, els alumnes mostraven dificultats a l’hora de comprendre els textos, especialment quan havien d’extreure’n idees principals o relacionar informació. A més, el fet que els materials fossin massa dirigits i simplificats feia que la lectura perdés part del seu sentit com a eina d’aprenentatge. Si els alumnes sempre treballen amb materials excessivament guiats, com desenvoluparan la seva autonomia lectora i interpretativa?

Reflexió sobre l’acció: anàlisi i propostes de millora

Un cop acabada l’observació, vaig aplicar la reflexió sobre l’acció de Schön (1992), analitzant la situació amb més calma i plantejant possibles millores.

Problema detectat: L’ús del castellà com a llengua habitual entre els alumnes de 1r d’ESO i les dificultats de comprensió lectora a causa d’un ús excessiu de materials dirigits.

Possible causa 1: L’ús del castellà en el context social i familiar dels alumnes.
Possible causa 2: Manca d’estratègies a l’aula per fomentar l’ús actiu del català.
Possible causa 3: Materials didàctics massa simplificats que no fomenten una lectura reflexiva.

Propostes de millora per a la meva futura pràctica docent:

• Fomentar l’ús actiu del català a l’aula mitjançant tècniques com el “contracte lingüístic” (negociar amb els alumnes l’ús de la llengua en activitats de grup). Això pot ajudar a reforçar l’hàbit d’utilitzar el català de manera més natural.
• Incorporar activitats que requereixin més interacció oral en català, com jocs de rol, debats o projectes en grup, per incentivar l’ús de la llengua de manera menys forçada.
• Evitar materials massa dirigits i promoure una comprensió lectora més autònoma. Per exemple, en lloc de proporcionar preguntes amb respostes literals, es podrien fer preguntes obertes que estimulin la reflexió i la inferència.
• Observar com treballen aquest aspecte altres docents. Seria interessant veure si hi ha professors que han aconseguit integrar estratègies efectives per fer que l’alumnat utilitzi més el català i analitzar com ho fan.

Conclusions i aprenentatge personal

Aquesta experiència d’observació ha estat molt reveladora i m’ha ajudat a entendre millor el concepte de coneixement en l’acció de Schön. M’he adonat que, com a docent en formació, el meu coneixement teòric sobre immersió lingüística i comprensió lectora no és suficient: necessito observar les dinàmiques reals de l’aula i reflexionar contínuament sobre com adaptar la meva pràctica a aquestes situacions.

Schön defensa que un bon professional no només aplica coneixements teòrics, sinó que també és capaç de reinterpretar i adaptar el seu ensenyament segons les situacions concretes que es troba. Aquesta observació ha estat un clar exemple d’això: el problema no és només que els alumnes parlin castellà, sinó que cal trobar estratègies perquè el català sigui percebut com una eina útil i rellevant dins i fora de l’aula.

En les meves properes observacions i intervencions, vull continuar explorant com potenciar l’ús del català a l’aula i com fomentar una lectura més autònoma i reflexiva.

Bibliografia

• Ornellas, A. & Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.
• Schön, D. A. (1987). Educating the reflective practitioner. Jossey-Bass.
• Schön, D. A. (1992). The reflective practitioner: How professionals think in action. Routledge.