Fase: Fase d’intervenció acompanyada
Competències treballades: Didàctica de la literatura, adaptació pedagògica, reflexió sobre la identitat docent
Model de reflexió utilitzat: Korthagen – Model ALACT i model ceba

Fase 1. Experiència a l’aula: Com vaig introduir Tirant lo Blanc

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de portar a l’aula una sessió sobre Tirant lo Blanc amb els alumnes de 1r de Batxillerat científic i artístic. L’objectiu era fer que connectessin amb aquesta obra medieval mitjançant referències contemporànies, tal com ja havia fet anteriorment amb Ramon Llull i Ausiàs March.

En el grup de Batxillerat artístic, vaig notar una implicació més gran. L’alumnat va mostrar un interès especial per la representació de Tirant com un cavaller ideal, fet que els va portar a establir connexions amb la cultura pop actual. Alguns estudiants van comparar Tirant amb superherois i altres personatges de la ficció moderna, destacant com la construcció d’un heroi segueix patrons similars en diferents èpoques.

En aquest moment, vaig decidir aprofitar aquesta connexió i introduir el concepte de “món paral·lel”, que molts alumnes utilitzen per parlar d’universos ficticis. Els vaig explicar que Tirant lo Blanc també és un món fictici que reflecteix una societat idealitzada, però que, com passa en la ciència-ficció actual, aquest univers també es construeix sobre valors i creences de la seva època.

També vaig utilitzar expressions del seu llenguatge habitual per descriure la “misteriositat” de Tirant i la seva figura de cavaller intrèpid, cosa que va ajudar-los a veure com els autors medievals també jugaven amb elements de misteri i intriga per captar l’atenció del públic.

Fase 2. Anàlisi i observació de la situació

Després de l’experiència, vaig comparar com els dos grups havien respost al mateix contingut. En el grup artístic, la resposta va ser més entusiasta. Els alumnes estaven més disposats a fer connexions amb altres obres literàries i audiovisuals, la qual cosa va facilitar el diàleg i l’aprofundiment en l’obra.

En el grup científic, en canvi, l’interès va ser més reduït. Tot i que alguns alumnes van participar, vaig notar que no establien les mateixes connexions que el grup artístic i que els costava més veure la rellevància de Tirant lo Blanc en el seu context actual.

Aquesta diferència em va fer reflexionar sobre com els interessos personals i culturals de l’alumnat condicionen la seva manera de percebre la literatura. Com puc adaptar la meva manera d’ensenyar perquè els alumnes de diferents perfils connectin amb els continguts de manera més equitativa?

Fase 3. Identificació dels factors clau mitjançant el model ceba

Segons Korthagen (2004), la reflexió profunda sobre una experiència educativa requereix analitzar-la des de diferents nivells de consciència. Aplicant el seu model ceba, puc identificar els següents elements que han influït en la meva intervenció:

1. Entorn:

El context de la classe (Batxillerat artístic vs. científic) ha influït clarament en la manera com els alumnes han rebut la informació. Com puc generar un entorn d’aprenentatge en què els alumnes de qualsevol perfil acadèmic se sentin igualment connectats amb la literatura?

2. Comportament:

Durant la classe, vaig adoptar un to dinàmic i vaig utilitzar exemples propers per captar l’atenció dels alumnes. Tot i això, podria haver ajustat encara més el meu enfocament per al grup científic, per exemple, explorant el vessant històric i filosòfic de l’obra.

3. Competències:

Aquesta experiència m’ha ajudat a veure que la flexibilitat didàctica és essencial per a un docent. En futures sessions, vull desenvolupar més estratègies per adaptar un mateix contingut a diferents tipus d’alumnat, fent servir analogies i exemples que tinguin sentit per a cada grup.

4. Creences:

Aquesta experiència ha reforçat la meva convicció que no hi ha matèries “difícils” o “avorrides” per a l’alumnat, sinó que és la manera de presentar-les el que marca la diferència. Si adaptem el llenguatge i els referents a la seva realitat, qualsevol estudiant pot trobar sentit en els clàssics.

5. Identitat:

Aquesta situació m’ha ajudat a definir millor el meu estil docent. Em veig com una professora que vol fer de la literatura un pont entre el passat i el present, fent servir referències actuals per fer-la accessible i rellevant per a l’alumnat.

6. Missió:

Aquesta experiència m’ha reafirmat en el meu objectiu com a docent: no només transmetre coneixement, sinó també inspirar interès per la literatura en tots els alumnes, independentment de la seva modalitat acadèmica.

Fase 4. Formulació d’accions de millora

Després d’aquesta anàlisi, crec que puc millorar la meva pràctica docent mitjançant les següents estratègies:

• Adaptació del contingut segons l’interès del grup: Amb alumnes de perfil científic, podria haver destacat més la relació de Tirant lo Blanc amb la història, la filosofia o fins i tot la psicologia humana.
• Ús de referències diverses: En lloc de centrar-me només en paral·lelismes amb la cultura pop, podria haver utilitzat també exemples més propers a la seva modalitat d’estudis (per exemple, la tecnologia i la ciència-ficció en el cas dels científics).
• Dinamització de la sessió: Potser una activitat de debat o una dramatització de fragments de l’obra hauria afavorit encara més la implicació de tot l’alumnat.
• Avaluació de l’efectivitat de la classe: Podria haver demanat feedback als alumnes per saber quines parts de la sessió els han resultat més útils i interessants.

Fase 5. Aplicació del que he après en futures sessions

L’ensenyament és un procés en constant evolució, i aquesta experiència m’ha ensenyat que la reflexió contínua sobre la mateixa pràctica és fonamental per millorar com a docent. Segons Korthagen (2010), un bon docent ha de ser capaç de connectar la teoria amb la pràctica, i això implica fer ajustos constants per adaptar l’ensenyament a les necessitats de l’alumnat. Aquesta experiència ha estat un pas més en el meu desenvolupament professional i en la construcció del meu habitus reflexiu.

Bibliografia

• Korthagen, F. (2001). Linking practice and theory: The pedagogy of realistic teacher education. Lawrence Erlbaum Associates.
• Korthagen, F. (2004). In search of the essence of a good teacher: Towards a more holistic approach in teacher education. Teaching and Teacher Education.