Fase: Fase d’intervenció acompanyada
Competències treballades: Gestió de l’aula, autoritat docent, motivació de l’alumnat
Model de reflexió utilitzat: Cicle reflexiu de Gibbs 

Descripció: Què ha passat?

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat d’impartir una classe sobre les vocals “u” i “o” àtones a 1r d’ESO A, un grup conegut pel professorat com “la selva” per la seva dificultat de gestió. Tot i les meves expectatives inicials baixes, la classe va funcionar millor del que imaginava.

La meva estratègia principal va ser mostrar-me propera i empàtica amb els alumnes, intentant establir una connexió amb ells des del principi. Això va ajudar a mantenir un ambient més controlat i participatiu. Un dels moments destacats va ser quan un alumne va començar a mastegar xiclet. Vaig reaccionar seguint el protocol del centre i li vaig posar una incidència, mantenint una actitud serena i sense que aquest fet alterés la dinàmica de la classe.

Al final de la sessió, vaig notar que la majoria de l’alumnat havia estat atent i implicat, cosa que em va sorprendre positivament. Crec que la “novetat” de tenir una docent diferent també va jugar un paper important en la seva predisposició a escoltar-me.

Sentiments: Què vaig pensar i sentir?

Abans de la classe, em sentia nerviosa i una mica insegura, ja que sabia que era un grup difícil i no tenia clar com reaccionarien davant la meva presència. Tenia por de perdre el control de la classe i que la sessió es convertís en un caos.

Durant la sessió, a mesura que veia que els alumnes responien bé al meu enfocament proper, però ferm, vaig començar a sentir-me més confiada i segura en el meu rol. La meva preocupació inicial es va transformar en un sentiment d’alleujament i motivació en veure que la meva estratègia funcionava.

Després de la classe, vaig sentir satisfacció perquè l’experiència havia estat positiva, però també em vaig preguntar si aquest control es mantindria en futures sessions o si només era degut a l’efecte de ser una “novetat” per a l’alumnat.

Avaluació: Què ha funcionat i què no?

Aspectes positius:
✔ Proximitat i empatia: Vaig establir una relació més propera amb els alumnes, la qual cosa va facilitar que em respectessin i prestessin atenció.
✔ Control de la disciplina: Vaig aplicar el protocol del centre amb serenitat, evitant que un petit incident alterés la classe.
✔ Estructura de la sessió: La utilització de la pissarra digital va ajudar a mantenir el focus de l’alumnat i a fer la sessió més visual i comprensible.

Aspectes a millorar:
Dependència de l’efecte “novetat”: És possible que els alumnes m’hagin escoltat més pel fet de ser una cara nova, però com puc mantenir aquest respecte a llarg termini?
Gestió de la disciplina de manera preventiva: Tot i que la gestió de l’incident del xiclet va ser correcta, podria haver establert normes més clares al principi de la sessió per prevenir situacions similars.

Anàlisi: Per què ha passat així?

L’èxit d’aquesta classe es pot explicar per diversos factors:

• Efecte de la “novetat”: Els alumnes poden haver estat més atents simplement perquè jo era una figura diferent. Segons Gibbs (1988), la motivació inicial pot estar influïda per la curiositat, però cal establir estratègies de consolidació perquè l’interès es mantingui.
• Connexió emocional amb l’alumnat: La meva actitud propera i empàtica ha estat clau perquè em veiessin com una figura d’autoritat, però també de confiança. Segons Cassany (2006), l’aprenentatge és més efectiu quan es crea un vincle positiu entre el docent i l’alumnat.
• Aplicació de normes clares: Tot i ser propera, vaig saber mantenir límits, com es va veure en la meva gestió de l’incident del xiclet. Això em demostra que ser estricta en moments concrets no ha de ser incompatible amb una actitud propera.

Conclusions: Què he après?

Aquesta experiència m’ha ensenyat diverses lliçons importants:

• L’actitud del docent pot marcar la diferència en un grup difícil. Ser propera i empàtica no significa perdre l’autoritat, sinó tot el contrari: facilita el respecte i la disciplina.
• La “novetat” pot ajudar a captar l’atenció inicial, però no és suficient per mantenir-la. Caldrà establir estratègies a llarg termini per consolidar una bona dinàmica de classe.
• La disciplina preventiva és fonamental. A més d’actuar en el moment, és important anticipar-se i establir normes clares des del principi per evitar conflictes.

Pla d’acció: Com actuaré en el futur?

Basant-me en aquesta experiència i en la reflexió feta, vull aplicar les següents estratègies en les meves futures classes:

• Establir normes clares des del principi: Dedicar uns minuts a l’inici de la sessió per explicar què espero dels alumnes i quines són les conseqüències de no seguir les normes.
• Consolidar la meva autoritat sense perdre la proximitat: Mantenir una actitud propera, però assegurant-me que els alumnes entenguin els límits i les expectatives des del primer moment.
• Fer ús de més estratègies de dinamització: Com que la pissarra digital va ser efectiva, provaré altres eines visuals i activitats participatives per mantenir el seu interès de manera constant.
• Observar i adaptar-me a la resposta de l’alumnat: Com que és un grup difícil, vull analitzar com evolucionen les pròximes sessions per ajustar la meva manera d’interactuar amb ells.

Conclusió final: La importància de la reflexió en la docència

Segons Gibbs (1988), el cicle reflexiu ens permet aprendre de cada experiència i millorar la nostra pràctica docent. Aquesta situació m’ha fet entendre que no hi ha grups impossibles, sinó estratègies que poden funcionar millor o pitjor segons el context. El meu objectiu és continuar desenvolupant mètodes eficaços per mantenir l’atenció de l’alumnat, més enllà de l’efecte de la novetat, i consolidar una bona gestió de l’aula basada en el respecte mutu i la motivació. Aquesta experiència ha estat un pas endavant en el meu aprenentatge com a docent, i espero aplicar aquests aprenentatges en les pròximes sessions per millorar encara més la meva pràctica.

Bibliografia

• Gibbs, G. (1988). Learning by Doing: A guide to teaching and learning methods. Oxford Polytechnic.
• Cassany, D. (2006). Tras las líneas: Sobre la lectura contemporánea. Anagrama.