Fase: Fase d’intervenció acompanyada
Competències treballades: Identitat professional docent, pràctica reflexiva mediada, competència comunicativa del professorat
Model de reflexió utilitzat: Donald Schön

Coneixement en l’acció: context de la intervenció

Aquesta setmana s’ha iniciat el concurs de Sant Jordi a l’institut i una de les activitats destacades ha estat el concurs de relats, en el qual l’alumnat ha de redactar una història a partir d’una imatge. A 1r i 2n d’ESO, la imatge seleccionada ha estat la icònica fotografia del petó entre el mariner i la infermera, un estímul que, en principi, hauria d’inspirar històries diverses.

No obstant això, en revisar les redaccions de 1r d’ESO, el professorat s’ha trobat amb un problema preocupant: la qualitat dels textos és molt baixa. Molts alumnes han escrit històries sense coherència, amb estructures desordenades, problemes greus d’ortografia i manca d’expressió escrita fluida. Alguns textos es limiten a descripcions molt bàsiques de la imatge, sense desenvolupament narratiu ni reflexió creativa. Davant d’aquesta situació, el professorat s’ha qüestionat si el problema rau en una falta de comprensió de la tasca o si evidencia una dificultat més profunda en l’expressió escrita.

Durant la sessió de revisió dels textos, he observat com alguns docents intentaven trobar estratègies per millorar la qualitat de les redaccions. En temps real, han decidit fer una activitat complementària amb l’alumnat de 1r d’ESO per ajudar-los a estructurar millor els textos. La idea ha estat utilitzar preguntes guia per orientar la seva escriptura:

• Qui són els personatges de la teva història?
• Què ha passat abans d’aquest petó?
• Quines emocions creus que tenen els protagonistes?
• Com podria acabar aquesta història?

També s’ha proposat treballar amb esquemes previs a la redacció per ajudar-los a organitzar les idees. Aquest ajust en temps real ha estat una aplicació pràctica del que Schön anomena “reflexió en l’acció”, ja que el professorat ha modificat l’enfocament per adaptar-se a la resposta de l’alumnat.

Un cop finalitzada la sessió, he reflexionat sobre les causes d’aquest problema i sobre possibles millores en el procés d’ensenyament de l’expressió escrita. D’una banda, sembla evident que a 1r d’ESO encara els manca la maduresa lingüística per construir històries amb coherència i creativitat. Potser caldria treballar més intensament les estratègies narratives abans de proposar una tasca tan oberta.

D’altra banda, aquesta situació també evidencia la necessitat d’incorporar metodologies que fomentin l’escriptura creativa de manera progressiva. Alguns elements a millorar serien:

• Treballar la planificació prèvia: Insistir en l’ús d’esquemes o mapes conceptuals abans d’escriure.
• Incorporar models de textos: Llegir exemples de relats curts ben escrits per entendre estructures i estils.
• Utilitzar tècniques d’escriptura guiada: Plantejar activitats on primer s’escriguin fragments breus (inici, nus i desenllaç per separat).
• Donar més espai a la revisió i millora del text: Fer que els alumnes reescriguin i millorin les seves redaccions amb l’ajuda de rúbriques.

Tal com apunta Schön, la pràctica reflexiva és fonamental per millorar la intervenció docent. Aquesta experiència ha estat una mostra clara que no només cal detectar els problemes a mesura que sorgeixen, sinó també analitzar-los i transformar-los en oportunitats d’aprenentatge.

De cara al futur, crec que seria interessant:

1. Fer un taller previ d’escriptura creativa abans de proposar la redacció del concurs. Això ajudaria els alumnes a adquirir més eines per afrontar la tasca.
2. Utilitzar tècniques de coescriptura, on primer es faci una pluja d’idees col·lectiva i després cada alumne construeixi la seva història.
3. Introduir elements multimodals, com la creació de còmics o relats il·lustrats, per facilitar la planificació narrativa.

Aquesta experiència ha posat en evidència que la creativitat no es pot donar per suposada i que cal acompanyar l’alumnat en el procés de desenvolupament de les seves habilitats d’expressió escrita.

• Schön, D. A. (1987). Educating the reflective practitioner. Jossey-Bass.
• Cassany, D. (2006). Tras las líneas: Sobre la lectura contemporánea. Anagrama.
• Camps, A. (1994). Ensenyar a escriure. Reflexions sobre la investigació i la pràctica. Barcanova.
• Flower, L., & Hayes, J. R. (1981). A cognitive process theory of writing. College Composition and Communication, 32(4), 365-387.