Fase: Fase d’intervenció acompanyada
Competències treballades: Didàctica de la literatura, innovació educativa, adaptació pedagògica
Model de reflexió utilitzat: Philippe Perrenoud – L’habitus reflexiu i la millora contínua

L’experiència a l’aula: una nova manera d’explicar Llull i March

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de posar en pràctica la classe que havia dissenyat sobre Ramon Llull i Ausiàs March amb els alumnes de 1r de Batxillerat científic i artístic. La meva intenció era captar l’atenció de l’alumnat mitjançant un enfocament més dinàmic i proper, utilitzant paraules del seu vocabulari habitual per explicar la importància d’aquests autors clàssics. Va ser una experiència molt positiva, ja que vaig observar un major interès i participació per part dels estudiants.

• “Aura” per descriure Ausiàs March: Vaig explicar-los que March tenia una presència i influència notable en la seva època, i que la seva poesia el va fer destacar com una figura respectada i carismàtica, com si tingués una “aura” especial. Aquesta connexió amb una paraula actual va ajudar-los a entendre millor la seva rellevància.
• “Try-hard” per descriure Ramon Llull: Llull va dedicar tota la seva vida a un objectiu gairebé obsessiu: evangelitzar a través de la seva obra literària i filosòfica. Comparar-lo amb el concepte de “try-hard” va permetre als alumnes veure’l com una persona amb una determinació extrema, capaç de fer tot el possible per aconseguir el seu propòsit.

Aquest enfocament va tenir un gran impacte en la seva comprensió i interès, ja que van començar a veure aquests autors no com figures llunyanes, sinó com persones amb objectius i lluites similars a les actuals.

L’habitus reflexiu en acció: adaptació i anàlisi en temps real

Segons Perrenoud (2004), un docent reflexiu no només segueix un pla establert, sinó que també s’adapta en temps real segons la resposta de l’alumnat. Durant la sessió, vaig aplicar aquesta flexibilitat en diversos moments:

1. Adaptació espontània del llenguatge: Mentre parlava, vaig veure que alguns alumnes encara no acabaven de connectar amb Llull i March. Va ser en aquest moment que vaig decidir fer servir les paraules “aura” i “try-hard”, ja que sabia que eren termes que formen part del seu llenguatge diari.
2. Observació de la seva resposta: En notar que aquesta estratègia funcionava, vaig continuar fent preguntes per veure si realment estaven entenent els conceptes. Els alumnes van començar a fer comentaris espontanis relacionant Llull i March amb figures modernes, cosa que em va confirmar que havien captat la idea.
3. Comparació entre els dos grups: També vaig observar diferències entre el grup científic i el grup artístic. Mentre que els alumnes de l’itinerari científic van reaccionar més positivament a la idea de Llull com a “try-hard”, els alumnes d’arts es van interessar més per la figura de March i la seva “aura”. Aquesta observació em fa pensar que pot ser útil adaptar encara més les explicacions segons els interessos específics de cada grup.

Aquesta capacitat d’adaptació en temps real és una mostra clara del que Perrenoud considera una pràctica reflexiva autèntica: no només executar una classe preparada, sinó analitzar la resposta de l’alumnat en el moment i ajustar-se per millorar-ne l’efectivitat.

Reflexió sobre la intervenció: què he après com a docent?

Un cop acabada la sessió, vaig voler analitzar-ne l’impacte i pensar en com puc millorar encara més aquest enfocament. Segons Perrenoud (2004), un docent reflexiu no només es qüestiona quan hi ha problemes, sinó que també analitza què ha funcionat i per què.

Aspectes positius que m’han sorprès:
– Els alumnes van mostrar més interès: Van fer més preguntes i van participar activament en la discussió.
– Van recordar millor la informació: En acabar la classe, alguns alumnes encara feien servir els termes “aura” i “try-hard” per referir-se als autors, cosa que indica que la connexió va ser efectiva.
– L’ús de llenguatge actual facilita la comprensió: Quan adaptem el discurs al llenguatge dels alumnes, és més fàcil que connectin amb els conceptes abstractes.

Aspectes a millorar per a futures intervencions:
– Incorporar més exemples visuals: Tot i que vaig utilitzar alguns materials, podria haver afegit vídeos curts o il·lustracions per fer la sessió encara més impactant.
– Donar més espai per a la seva pròpia interpretació: Potser hauria estat interessant que fossin ells mateixos qui busquessin paral·lelismes amb altres figures modernes.
– Experimentar amb més grups: M’agradaria provar aquest enfocament en altres classes per veure si funciona igual de bé amb altres tipus d’alumnat.

Aquest exercici de retornar a la meva pràctica i analitzar-la de manera sistemàtica és una de les claus de l’habitus reflexiu, segons Perrenoud. No es tracta només de recordar què ha passat a l’aula, sinó de desglossar l’experiència, trobar patrons i generar noves estratègies d’ensenyament.

4. Conclusions i impacte en la meva evolució docent

Aquesta experiència ha estat molt significativa per a la meva formació com a docent perquè m’ha ensenyat tres coses fonamentals:

• Llenguatge i motivació estan connectats: Quan adaptem el nostre discurs a la realitat de l’alumnat, és més fàcil despertar el seu interès per la matèria.
• La flexibilitat és clau a l’aula: Planificar una bona sessió és important, però saber adaptar-se en temps real pot marcar la diferència entre una classe estàndard i una experiència d’aprenentatge realment significativa.
• L’habitus reflexiu és un procés constant: No podem donar per fet que una estratègia que funciona una vegada funcionarà sempre. Cal seguir experimentant, observant i ajustant la nostra manera d’ensenyar.

Aquesta experiència ha reforçat la meva confiança en la meva capacitat d’ensenyar literatura d’una manera atractiva i rellevant per als alumnes. Ara sé que puc fer que Llull i March no siguin només noms en un llibre, sinó figures amb les quals els estudiants poden connectar.

Bibliografia

• Perrenoud, P. (2004). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar. Graó.
• Cassany, D. (1999). Construir l’escriptura. Graó